Escalada: Per on començo

Bé… si estàs llegint aquest article, segurament serà perquè l’escalada ha despertat cert interès en tu, o perquè acabes d’arribar a aquest món i encara et sents una mica perdut. És cert, escalar pot ser un d’aquests esports “intimidants”, sobretot quan et trobes al principi de tot. Diversos factors com la por, el sentir-se aclaparat amb l’equipament i la seguretat, el teu nivell físic, etc… fan que sentim certa inquietud a l’hora de començar. Ho entenem, i esperem que el que llegiràs a continuació t’ajudi a llançar-te a fer els teus primers “moviments”.

Avui dia el terme escalada engloba un gran nombre de disciplines, des del boulder fins a l’escalada de diversos llargs que es realitza a grans parets, passant per l’escalada esportiva i l’alpinisme. Abans de començar, podria ser important identificar primer què és concretament allò que t’atreu de l’escalada, què és el que busquem a través de l’escalada. Per què volem començar a escalar? Les motivacions poden ser totalment dispars: des del/la que vol pujar pics que comportin cert compromís, el/la que busca un esport complet que aglutini, força, flexibilitat, resistència, etc… i que sigui divertit de practicar, fins al/la que simplement l’atreu i vol provar. Tranquilx, de moment no has de triar res, al contrari, el procés i l’experiència mateixa de l’escalada farà que amb el temps t’inclinis més cap a una o altra modalitat, encara que el més normal és sempre picotejar en totes les modalitats.

L’escalada pot ser un esport complex, però, amb la proliferació dels gimnasos d’escalada, provar l’escalada pot ser més senzill del que t’imagines: Dirigeix-te al panell d’escalada més proper, lloga un parell de peus de gat (calçat especial per a escalada) i simplement escala.

Potser amb el temps, la teva progressió et porti a escalar amb corda ia l’aire lliure, aleshores a les habilitats físiques els hauràs d’afegir les habilitats tècniques, ja que aquestes resultaran essencials per a la teva seguretat i la dels teus companys. Molts opten per aprendre dels seus amics; no obstant això, nosaltres recomanem que prenguis una classe formal amb un/a guia/professor/a tituladx que t’ensenyi pautes bàsiques de seguretat així com les tècniques d’assegurament i ha de realitzar adequadament els nusos bàsics de seguretat.

Si estàs interessat a escalar a l’aire lliure, de seguida t’adonaràs que l’escalada és un esport molt social i mai falten companys que t’ofereixin un caporal de la corda, cosa que facilita molt l’aprenentatge.

L’escalada a l’aire lliure es fa en murs de roca natural, en pedres grans (boulder) i en muntanyes; a qualsevol lloc on hi hagi parets de roca es poden trobar escaladors. Alguns dels tipus de roca més populars per escalar són el granit, el gres, la pedra calcària, el basalt i barreges de conglomerats. Cadascun d’aquests tipus de roques té el seu propi estil d’escalada, des de “chorreras” (estalactites de paret), plaques tècniques de petites regletes (agafades llisos i estretes), fins a fissures (esquerdes a la roca). Al marge del tipus de roca, ens tocarà donar els nostres primers “passos” a les roques més properes al nostre lloc de residència. Després, amb l’experiència anem adquirint més afició per un tipus de roca concreta i segurament farem diversos viatges a zones on trobem aquest estil de roca que tant ens agrada.

Escalar a l’aire lliure exigeix un nivell d’experiència més gran que escalar al gimnàs, ja que hi ha més variables i perills. El clima pot ser un factor determinant, així com la caiguda de roques, els temuts “vols” (caigudes a la corda). Els escaladors també necessitaran tenir molt més equip per escalar fora, incloent la seva pròpia corda, arnès, cintes express, un dispositiu d’assegurament, un mosquetó de seguretat i un casc. Encara que molts escaladors comencen al gimnàs, alguns aprenen a escalar immediatament fora, generalment amb l’ajuda d’un guia oa través d’un curset.

Però si estem al principi de tot, bàsicament amb un parell de peus de gat, roba còmoda i una mica de magnesi, és més que suficient.

Com a iniciació et recomanem que busquis un parell de “gats” còmodes, no et deixis convèncer per l’amic o venedor de la teva botiga de local perquè te’ls compris massa ajustats, tot arribarà, però al principi hem de posar el focus a sentir-nos bé, i ningú se sent bé amb els peus ficats en un peüc. Al boulder indoor l’ideal és un calçat que et permeti estar-hi posat durant tota la sessió i que en el moment d’escalada respongui amb suficiència a les teves exigències. Si bé és veritat que amb el temps la majoria del calçat d’escalada cedeix una mica, no es compra alguna cosa que faci mal. Tampoc pretendre que els gats es converteixin en les teves sabatilles de casa, una cosa ajustada però sense dolor. Pel que fa als models, més del mateix, al mercat l’oferta és infinita i no para de créixer. Per començar és més que suficient amb un model senzill (econòmic), hi ha models especials per a escalada indoor, més tous i còmodes, poden ser una bona opció sempre que al fabricant no se li hagi anat la pinça amb el preu. No et gastis una pastura amb el teu primer parell de gats, després quan tinguis més experiència tindràs molt més clar que és el que necessites, si un gat dur i punxegut amb puntera i talonera per a sostres, o si un gat tou i pla per a plaques tombades d’adherència. A partir de cert nivell si és millor portar els gats molt ajustats, ja que així s’aconsegueix un millor “tacte” sobre la roca i s’“estrenya” amb més confiança sobre els petits “cants” de les rutes tècniques, però cal tenir en compte que fins arribar a aquest nivell de rutes el recorregut és llarg i és millor tenir els peus còmodes, al cap ia la fi hi haurà sessions en què gairebé no et lleves el calçat i els peus poden patir molt per la rigidesa d’aquest tipus de calçat.

Una altra peça clau en el teu equipament és el magnesi, aquella pols blanca que ens freguem a les mans perquè ens suin menys i aconseguim una millor adherència de la pell sobre la roca/resina mentre escalem. Els escaladors submergeixen les mans en magnesi per assecar la suor i evitar que es rellisquin a les preses (agafades). Normalment el magnesi es porta a la bossa de magnesi que ens lliguem a la cintura i la col·loquem a la part posterior del cos, per donar les mans cada vegada que sentim que tenim els dits humits per la sudoració. Actualment i sobretot pel tema del Covid s’ha estès molt l’ús del magnesi líquid, és un magnesi amb una base d’alcohol que fa que cada cop que ens ho donem, ens serveix de desinfectant. Tan important com l’ús del magnesi, és l’ús del raspall, ja que amb el pas del temps, l’excessiu ús magnesi sobre les preses, fa que sobre aquestes es creï una dura capa blanca que les torna molt relliscoses, si tenim el costum de passar el raspall quan vegem una presa massa “magnesiada” deixarem la ruta en millors condicions per a futurs escaladors.

En principi per a l’escalada indoor, amb això i amb una roba còmoda n’hi hauria prou perquè poguessis començar a escalar.

No oblidis escalfar (estiraments i exercicis suaus de força) abans de començar i estirar el teu cos després d’acabar la sessió.

Ànim!! Es tracta de salut i diversió, res més! A gaudir!!